Search

Arquimedes era amb la seva tauleta quan un soldat romà el va matar. Sona natural? No gaire. I, tanmateix, si “actualitzem” prou el passat, podem acabar exactament aquí. Gairebé totes les cultures tenen edicions modernitzades d’autors antics i debats sobre ortografia, vocabulari, notes editorials i adaptació al lector contemporani. Un antiquari em va dir una vegada que “la pàtina del temps dona valor” i pot marcar la diferència entre un original i una còpia barata. Obro els “Assaigs de diumenge” de Constantin Noica, arribo al pròleg de l’editor de l’edició Humanitas de 1992 i descobreixo que “l’ortografia ha estat actualitzada”. Llegir Noica podria haver estat un passeig pels anys 1930–1940. En canvi, fem aquest passeig amb ulleres modernes, còmodament asseguts en un Uber, sense por de perdre’ns — és a dir, sense el risc de no entendre les paraules de l’època, que simplement es podrien haver “traduït” en notes a peu de pàgina. I si agaféssim també els diaris de l’època i els “actualitzéssim”? I potser també podríem fer un rebranding dels anuncis d’aquell temps, perquè les nostres neurones no hagin de treballar massa, com si fóssim en un escape room. Per què aturar-nos aquí? També podríem actualitzar els llibres d’història i escriure que Arquimedes de Siracusa va ser assassinat per un soldat romà mentre feia matemàtiques a la seva tauleta. La idea bàsica continua sent la mateixa, oi? Només desapareix l’època. I una altra cosa: per què els matemàtics no “actualitzen” Pitàgores? Poden canviar la notació. Poden explicar la demostració d’una altra manera. Fins i tot poden construir el dibuix online amb una animació que apareix davant dels ulls dels alumnes. Però el teorema de Pitàgores continua sent el teorema de Pitàgores. Aleshores, quan llegim un autor antic, per què no conservar també la llengua de la seva època — i posar les explicacions modernes en notes? I una última pregunta per a Humanitas i per als qui treballen a les facultats de literatura i filologia: si d’aquí a unes dècades els escolars d’avui us “actualitzen” amb # i emoji, us agradarà? #0197 #Humanitas #ConstantinNoica #Noica #AssaigsDeDiumenge #Arquimedes #Pitàgores #Hashtag #Emoji #MrStorywise #OrtografiaActualitzada #HistòriaDeLaLlengua #20260921_1849 #Català #Catalan #Catalunya #Spain #Literatura #Història

Archimede al jere sul so tablet cuant che un soldât roman lu à copât. Al sunâ naturâl? No masse. E dut câs, se o “aiornìn” avonde il passât, o podìn rivâ propit culì. Cussì come in cuasi dutis lis culturis, a son edizions modernizadis di autôrs plui antîcs, cun discussions su ortografie, lessic, notis editoriâls e adatament pal letôr di vuê. Un antiquari mi à dit une volte che “la patine dal timp e je une valôr” e e pues fâ la diference tra un origjinâl e une copie di pôc valôr. O vierç “Sajs di Domenie” di Constantin Noica, o rivi ae prefazion dal editôr inte edizion Humanitas dal 1992 e o scuvierç che “la ortografie e je stade aiornade”. Lei Noica al podeve jessi come fâ une passeade tai agns 1930–1940. Invezit, o fasìn cheste passeade cun ocjâi modernis, comuts dentri un Uber, cence pôre di pierdisi — ven a stâi, cence il risc di no capî lis peraulis di chê epoche, che a podevin jessi semplicementri “tradotis” intes notis a pît di pagjine. E se o cjolessìn ancje i gjornâi di chê epoche e ju “aiornassìn”? E magari o podaressìn fâ ancje un rebranding des publicitâts di chei timps, cussì che i nestris neuronis no vedin di lavorâ masse, come se o fossin intun escape room. Parcè fermâsi culì? O podìn aiornâ ancje i libris di storie e scrivi che Archimede di Siracuse al è stât copât di un soldât roman intant che al faseve matematiche sul so tablet. La idee di fonde e reste la stesse, no? E sparìs dome la epoche. E ancjemò une robe: parcè i matematics no “aiornin” Pitagore? A puedin cambiâ la notazion. A puedin spiegâ la dimostrazion in un altri mût. A puedin ancje costruî il dissen online, cuntune animazion che si forme denant dai voi dai scolârs. Ma il teoreme di Pitagore al reste il teoreme di Pitagore. Alore, cuant che o leìn un autôr antîc, parcè no conservâ ancje la lenghe dal so timp — e meti lis spiegazions modernis intes notis? E une ultime domande par Humanitas e par chei che a lavorin tes facoltâts di letaris e filologjie: se fra cualchi deceni i scolârs di vuê us “aiornin” cun # e emoji, us plasarèsial? #Humanitas #ConstantinNoica #Noica #SajsDiDomenie #Archimede #Pitagore #Hashtag #Emoji #MrStorywise #OrtografieAiornade #StorieDeLenghe #20260920_1926 #Furlan #Friulian #Friûl #Italia #Italy #Leterature #Storie

Arquímedes yera con a suya tableta quan un soldau romano lo mató. Sona natural? No gaire. Y, encara, ye exactament aquí an podemos plegar si “actualizamos” prou o pasau. Casi todas as culturas tienen edizions modernizadas d’autors antiguos, acompangadas de debats sobre a ortografía, o vocabulario, as notas editorials y l’adaptación ta o lector contemporanio. Un antiquario me dizió una vegada que “a patina d’o tiempo da valor” y puede marcar a diferenzia entre un orichinal y una copia barata. Ubro “Ensayos d’o Domingo” de Constantin Noica, plego ta o prólogo d’o editor en a edición Humanitas de 1992 y descubro que “a ortografía ha estau actualizada”. Leyer a Noica podría haber estau un paseo por os anyos 1930–1940. En cuenta d’ixo, femos ixe paseo con gafas modernas, bien acomodaus en un Uber, sin miedo de perder-nos — ye dizir, sin o riesgo de no entender as palabras d’a época, que se podrían haber “traduzido” simplament en notas a pie de pachina. Qué pasaría si prendiésenos tamién os periódicos d’a época y los “actualizásenos”? Y talmén podríamos fer tamién un rebranding d’os anuncios d’alavez, ta no fer treballar masiau os nuestros neuronios, como si estuésenos en un escape room. Por qué parar aquí? Podríamos actualizar tamién os libros d’historia y escribir que Arquímedes de Siracusa estió matau por un soldau romano mientres feba matematicas en a suya tableta. A ideya de fondo queda igual, no? Nomás desapareixe a época. Y encara una cosa: por qué os matematicos no “actualizan” a Pitágoras? Pueden cambiar a notazión. Pueden explicar a demostración d’atra manera. Pueden mesmo construyir a figura online con una animazión que se va formando debant d’os güellos d’os escolars. Pero o teorema de Pitágoras sigue estando o teorema de Pitágoras. Alavez, quan leyemos un autor antiguo, por qué no conservar tamién a luenga d’a suya época — y meter as explicazions modernas en as notas? Y una zaguera pregunta ta Humanitas y ta qui treballan en facultatz de letras y filolochía: si dentro d’unas decadas os escolars d’agora vos “actualizan” con # y emoji, vos fería goyo? #Humanitas #ConstantinNoica #Noica #EnsayosDOdomingo #Arquímedes #Pitágoras #Hashtag #Emoji #MrStorywise #OrtografíaActualizada #HistoriaDÁLuenga #20260920_1926 #Aragonés #Aragonese #Espanya #Spain #Literatura #Historia